Els treballadors i les treballadores de TV3 ens apleguem, de nou, per unir forces i fer-nos sentir col·lectivament.
Avui per denunciar una guerra. Anunciada durant molts dies, però tan allunyada de la nostra plàcida vida que no la vam saber veure. Segur que tots recordem Bòsnia i Sarajevo. Dèiem que teníem una guerra a tocar de casa, a poc més de 1.000 km, a dues hores de vol. Avui en tenim una altra, a Ucraïna, a poc més de 2.000 km, a tres hores i mitja d’avió. Però també l’hem sentit i la sentim a tocar de casa. A Europa. Al nostre continent. I fins i tot en un país que serà candidat (en un moviment diplomàtic per ajudar-lo) a ingressar a la Unió Europea… Amb tots els defectes i debilitats que l’acompanyen, l’espai del planeta on els drets i les llibertats fonamentals més compten.
A Ucraïna, ara, hi ha bombardejos massius, tancs i màquines de guerra i destrucció pels carrers, trets i franctiradors, ponts i carreteres destruïts. I gent que fuig. I deixa al darrere la casa, les seves coses i la seva vida. Gent que fa quinze dies, vivia, amb por, però vivia les seves petites rutines.
D’aquesta guerra ens ha sobtat un fet que ens fa venir una mica de vergonya. La sentim propera perquè “és gent com nosaltres”… I això sembla que implica que hi ha guerres que són de gent “que no són com nosaltres” i que ja viuen en un estat de guerra gairebé natural de les coses. Potser el que hem de fer, en lloc d’amagar-nos en la vergonya, és aprofitar aquest xoc, aturar-nos un moment, i fer extensiu aquest rebuig visceral a la guerra i a la barbàrie a totes les guerres. No deixem que ningú ens imposi la idea que la guerra és l'estat natural de les coses i que la pau és una excepció. Els que ens apleguem avui aquí som gent de pau. I la pau és el nostre quadern de bitàcola.
Hem vist coses que pensàvem que no veuríem. Un país, envaint-ne un altre; d’una manera, amb una voracitat i amb un poder de destrucció que no vèiem des de feia molts anys. Algú diu, des de la Segona Guerra Mundial. Algú diu, des de la Guerra de l’Iraq.
El Kremlin ha desplegat tot un discurs darrere la guerra, un discurs que és sempre el mateix discurs a totes les guerres: “Difonc uns fets, els converteixo en acusacions, i responc a les acusacions”. És allò que tantes vegades hem sentit: “La veritat és la primera víctima de qualsevol guerra.”
Tinguem present, però, que quan diem “Rússia” no volem dir els russos i les russes. Són molts, a Rússia, que no volen la guerra. Que la saben imposada per una jerarquia que no els respecta. Nosaltres, des d’aquí, també estem amb els que s’oposen a l’autocràcia. Dit d’una altra manera, amb els que defensen la democràcia.
Dèiem que a Rússia s’ha construït un discurs i se l’ha convertit, primer en hegemònic, i ara en únic. A Rússia dir el que un periodista consideri “la veritat” (entesa com la que obtenim fent servir les eines bàsiques del periodisme: rigor, imparcialitat, contrast, fonts, independència…) et pot dur a la presó. Dir que Rússia està envaint Ucraïna et pot dur a la presó… Perquè el Kremlin diu a la ciutadania que el que està fent és “alliberar” Ucraïna. Aquí, a TV3, denunciem també aquest atac frontal a la llibertat d’expressió i a la llibertat de premsa i informació.
Per tot plegat:
Defensem la pau, com a objectiu, no d’uns ingenus ni de gent naïf, sinó com a objectiu de gent activa, mobilitzada, informada i convençuda.
Defensem la democràcia. Les diferències no es resolen quan el més fort actua fent rodar els tancs, llançant bombes, disparant o a cops de bastó. Democràcia és parlar, i votar. Ucraïna, igual que els pobles del món, han de poder decidir en pau què volen ser, cap a on volen caminar i quin país volen construir.
I, finalment, ens solidaritzem amb el poble ucraïnès, que és qui pateix. Centenars de milers d’homes, mobilitzats per encarar l’agressió. I, sobretot, dones, infants, gent gran, malalts, persones amb capacitats diverses, que veuen la seva vida escapçada i fugen aterrits i carregats de dolor cap a les fronteres.
Els treballadors i treballadores de TV3,
Per la pau, la democràcia i la solidaritat amb el poble d’Ucraïna.
