Pàgines

divendres, 28 de gener del 2022

INCREMENT DEL 2% DEL SOU / 106 PLACES VACANTS PER COBRIR / CAS TRIACOM

INCREMENT DEL 2% DEL SOU

La nòmina de gener del 2022 reflectirà l'actualització de taules salarials amb un increment del 2% per a tots els conceptes en aplicació de la Llei de Pressupostos de la Generalitat i segons el Conveni Col·lectiu vigent.

El Comitè d'Empresa ha manifestat a la Paritària de Conveni que aquest increment no compensa la pèrdua de poder adquisitiu dels nostres salaris durant l'any 2021. L’increment registrat de l'IPC real és del 6,5%.

Per aquesta evidència, el Comitè ha reclamat l'aplicació de mesures correctives per compensar la pèrdua de poder adquisitiu. 

106 PLACES VACANTS PER COBRIR 

La taxa de reposició de les vacants per al 2022 al sector públic establerta a la Llei de Pressupostos és de fins al 110% de les baixes del 2021, un cop descomptades les altes produïdes a la plantilla.

El resultat és de 51 places, que, sumades a les 55 de la taxa de reposició encara no cobertes del període 2018-2020​, fan un total de 106 vacants per cobrir a la CCMA.

El compromís del Comitè d’Empresa és accelerar la cobertura d'aquestes places vacants a través dels procediments de Conveni: mobilitat interna, reingrés d'excedents, concursos de promoció interna, retorn d'excedents PAC i concursos públics. Aquest és el mecanisme per a la renovació de la plantilla sense més pèrdua de llocs de treball i per mantenir la producció interna.

CAS TRIACOM 

El Comitè d’Empresa ha demanat a la direcció de la CCMA quines accions jurídiques pensa fer per a la defensa de la Corporació en el cas Triacom (productora de l’exgerent de TV3 Oriol Carbó).

Recordem que la investigació judicial per desviament de fons públics implica Triacom a través dels sobrecostos facturats a la CCMA pel concurs “El gran dictat” i el programa "Fish&Chips". Aquests fets van coincidir en el temps amb el període de retallades salarials i de plantilla.

Durant aquells anys, el Comitè d’Empresa i els sindicats vam reclamar reiteradament, sense que ens fessin cas, la internalització de la producció d'“El gran dictat” per reduir la despesa.