La Jubilació Parcial i el Contracte de relleu, propostes de futur

La sessió informativa organitzada pel comitè d'empresa sobre la modalitat de la jubilació parcial amb contracte de relleu va ser un èxit d'assistència i de participació. Les advocades Teresa Blasi i Karmele Rodríguez, del Col·lectiu AIDE, que són els serveis jurídics del Comitè, van fer l'exposició de la situació legal actual i van respondre les preguntes concretes que van sorgir.

Aquest és el link amb la gravació sencera de la sessió: Vídeo Sessió auditori

A continuació fem un resum de la sessió:

En què consisteix la jubilació parcial?

La legislació actual permet la jubilació parcial amb la reducció de la jornada laboral que pot ser d'un mínim del 25% i d'un màxim del 75%.

I el Contracte de relleu?

La modalitat de jubilació parcial comporta un contracte de relleu per a un nou treballador. Quan el treballador acollit a la jubilació parcial del 75% de la jornada passa a la jubilació definitiva, el rellevista, pot continuar amb contractació indefinida.

El Rellevista ha de substituir el lloc de treball del jubilat parcial?

No cal cobrir necessàriament el mateix lloc de treball. El que sí que s'ha de respectar és que la base de cotització del nou contractat sigui com a mínim del 65% del treballador substituït.

Es pot "compactar" el temps de treball parcial?

Sí, per períodes anuals. D'acord amb l'empresa, el tipus de reducció de jornada pot ser agrupada en uns mesos l'any. Per exemple en el cas d'una jubilació parcial del 75% es podria treballar tres mesos seguits d'un any.

Què es cobra mensualment mentre s'està en règim de jubilació parcial?

Es cobraria d'una banda una nòmina de l'empresa en funció del percentatge de temps treballat i de l'altra, la pensió de jubilació de la Seguretat Social que correspondrà al percentatge restant. El treballador i l'empresa han de continuar cotitzant com si estigués a jornada completa.

I què es cobra quan es passa a jubilació completa?

Per calcular la pensió es tindrà en compte tot el període de jubilació parcial com si s'hagués treballat a temps complet

La direcció de la Corpo què hi diu?

Res de moment, perquè encara no hi ha un marc de negociació, tot i que no caldria esperar al nou Conveni per fer un acord. Per a les sol·licituds individuals és cert que la direcció no està obligada a atendre peticions de jubilació parcial, però tampoc ho tenen prohibit.

Hi ha empreses públiques com la nostra que apliquen amb normalitat els plans de jubilació parcial voluntària

Què proposa el Comitè sobre la Jubilació parcial i el Contracte de relleu?

Des del Comitè volem plantejar un pla de jubilació parcial voluntària vinculada a contractes de relleu, des d'ara i pels pròxims anys, per poder atendre la necessitat de renovació i manteniment de la plantilla i la producció. El pla de jubilació parcial que s'acordi s'hauria d'incloure en el pròxim conveni.

LA DIRECCIÓ INTERPRETA A LA SEVA MANERA LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM

La direcció de la CCMA ha aplicat la seva interpretació de la sentència del Tribunal Suprem, confirmant la de l’Audiència Nacional, on es donava la raó al Comitè d’Empresa i s’obligava la direcció a “abonar als treballadors el 41,53% del 7,14% del sou anual de 2012 amb el 10% d’interessos de mora” per l’aplicació il·legal de la retroactivitat de la retallada de sou del 2012 entre gener i juliol del 2012, data del decret llei de retallada. Les quantitats dictades s'han de retornar a tots els treballadors en actiu entre l'1.1.2012 i el 14.7.2012 i proporcionalment als que ho estiguessin parcialment.

En lloc d’abonar aquests diners la direcció ha procedit a ingressar, en data 10 d’abril del 2017, una quantitat equivalent al 8,74% dels diners retallats del sou del 2012 més una quantitat en concepte d’interessos segons uns càlculs que tampoc compartim.

Malgrat que la sentència és molt clara, la direcció fa una interpretació que només correspon a un nou intent de negar-se a retornar els diners que no ens van pagar quan tocava. Els serveis jurídics del Comitè procediran a reclamar al Tribunal Suprem l’execució de la sentència en els termes literals en què està redactada, un cop s’hagi constatat que a data 30 d’abril s’hagi abonat el 34,42%.

El govern de la Generalitat va anunciar en roda de premsa que finalment el 30 d’abril s’abonarà a tots els treballadors del sector públic el 34,42% d’aquells diners retallats el 2012, tal com va acordar a la Mesa General del Sector Públic de Catalunya i com diu una disposició transitòria dels pressupostos de la Generalitat per a 2017.

No pretenem recuperar més diners dels que ens van ser descomptats del nostre sou per una retallada arbitrària, però sí la totalitat que ens correspon més els interessos de la part que la justícia ha considerat il·legal, la que va de gener a juliol del 2012.

Tenim memòria i recordem molt bé que la direcció de la CCMA va ser molt diligent i eficient en aplicar sense cap consideració cap a la negociació col·lectiva totes aquelles retallades que marcaven els decrets del govern central i de la Generalitat, fins i tot aquelles que han estat reiteradament considerades il·legals per la justícia. Ara, quan toca pagar, ho volen interpretar a la seva conveniència.

Un cop més, deixem ben clar que seguim reclamant la recuperació de la resta de drets salarials i laborals retallats els darrers anys: la recuperació del 7,14% del sou del 2013 i 2014 i de totes aquelles disposicions del conveni derogades pel govern de la Generalitat: el fons d’acció social, l’ajut familiar, l’aportació al Pla de Pensions i el complement al 100% del sou en cas d’IT des del primer dia, així com la nostra jornada de 35 hores setmanals ampliada a cop de decret pel govern central.

El Consell de la CCMA ha d'acatar la votació del Parlament

El Parlament ha reprovat el nomenament del nou director de TV3 i ha reclamat la dimissió de la vicepresidenta de la CCMA, Núria Llorach

No sabem com reaccionaran aquests directius, però per coherència haurien d'assumir el resultat de la votació del Parlament i deixar pas a una direcció i una gestió a la CCMA i a TV3 que sigui independent del govern.

Com s'ha arribat a aquest punt?

La destitució fulminant de l'antic director després d'una queixa del diputat del PDeCAT i portaveu de JxSí sobre el tractament informatiu del cas 3% ha posat en evidència el grau d'apropiació que des d'alguns estaments del Govern es fa de la CCMA i els seus mitjans.

Aquesta recaiguda en el control governamental va començar amb la contrareforma del 2012, pels pactes CIU-PP,  que ens va portar la direcció actual de la CCMA que ha estat la més nefasta de la història, no només pels enfrontaments amb les plantilles, sinó per les pèssimes decisions empresarials com el tancament de canals i emissores, i l'intent de privatitzar comercial. I la direcció de la CCMA provinent d’aquella contrareforma es manté pels acords dels actuals partits del govern, mentre que totes les iniciatives de reforma de la llei de la CCMA han anat quedant estroncades, fins ara, pels seus interessos.

Els Comitès d'empresa hem reclamat en diverses ocasions al Parlament que atenguin la urgència per recuperar a la CCMA un marc legal estable i desgovernamentalitzat: el Mandat Marc del sistema públic audiovisual està caducat des de fa més d'un any, la reforma de les Lleis audiovisuals i la de la CCMA s’ha ajornat reiteradament. Des del 2009 no hi ha Contracte Programa. I el Consell de Govern nomenat el 2012 té la meitat dels membres "cessats" però es resisteixen a deixar els càrrecs. No hi ha president del Consell de Govern de la CCMA des de fa un any. I tot per mantenir el control de la Corporació, que perillaria si s’hagués d’acudir al Parlament.

És urgent fer via, donar sortida ja a la nova llei de la CCMA, amb sistemes d'elecció d'ampli consens i sota criteris professionals i no de repartiment de quotes ni de control polític des del poder. I mentrestant respectar la votació del Parlament i que els directius de la CCMA deixin el pas lliure a una nova etapa.

Després d'anys de retallades pressupostàries i d'estancament i davallada de les audiències, es requereix una acció immediata per recuperar i atraure públic, fer les inversions necessàries  i entrar de ferm en la producció de continguts per a les diverses plataformes, de televisió, ràdio i Internet.

PER UN NOU CONSELL I UNA NOVA DIRECCIÓ DE TV3,
PER GARANTIR EL FUTUR DELS MITJANS PÚBLICS