Desballestar la mòbil per anar de lloguer

Aquest juny desballesten la unitat mòbil 101, que portava més de tres dècades funcionant.

La direcció no ha previst substituir-la en el pla d'inversions plurianual. El cos de la inversió per a una mòbil nova seria d'entre 4 i 5 milions d'euros, fàcil d'amortitzar en un període curt de temps.

TV3 es queda sense el vaixell insígnia per afrontar grans produccions i la solució proposada per la direcció és anar llogant mòbils fora.

Una primera estimació xifra entre 750.000 euros i un milió la despesa anual per cobrir les necessitats de producció.

 El Comitè ja els ha deixat molt clar que TV3 ha de disposar d'un equipament tecnològic propi potent, com qualsevol televisió ambiciosa.

També hem advertit que si temporalment tiren endavant la política de lloguer de mòbils, hauran de ser operades pels treballadors de TV3:

No permetrem que es deixi de banda el nostre capital humà perquè acabin fent negoci els de sempre.

 

COMISSIÓ D'IGUALTAT

La comissió negociadora del nou Pla d'Igualtat ha començat a treballar en el disseny del nou document, un pas fonamental per seguir avançant cap a un entorn laboral més inclusiu i equitatiu per a tothom. El Pla d’Igualtat és una eina estratègica que pretén promoure la igualtat real, eliminant qualsevol tipus de discriminació per raó de gènere, i fomentar un entorn de treball més just i lliure de desigualtats. 

Actualment, els treballs estan en la fase de diagnosi, un moment en què la participació de tota la plantilla és especialment important i necessària. L’objectiu és l’anàlisi i avaluació de la situació de la nostra organització pel que fa a la igualtat d’oportunitats entre dones i homes. Recollir les màximes opinions possibles permetrà que aquesta diagnosi sigui el màxim d’acurada.  

Per això, els pròxims dies, es publicarà a través del Portal Intern una enquesta adreçada a tot el personal que és molt important que tothom respongui per conèixer totes les opinions.  

A partir del diagnòstic realitzat i de les oportunitats de millora identificades, es començarà a treballar en l’elaboració del II Pla d'Igualtat que haurà d’incloure les diverses accions a desenvolupar, així com la definició de les funcions i responsabilitats de la Comissió d'Igualtat. També es determinaran les metodologies per al seguiment i l’avaluació del pla, i es crearà un calendari per a la implementació de les accions. 

Per garantir la millor elaboració del pla, es comptarà amb el suport d’una empresa externa especialitzada en igualtat de gènere. El treball conjunt permetrà identificar les millores necessàries i dur a terme accions concretes per a un entorn laboral més igualitari. 

Un cop aprovat el nou document, serà la Comissió del Pla d’Igualtat qui s'encarregarà d’implementar les accions i mesures definides i de fer-ne un seguiment continuat a través dels indicadors establerts per verificar si s’han aconseguit els objectius. 

Si vols tenir més informació sobre cadascuna de les fases del pla d'igualtat, accedeix a través d'aquest enllaç a la notícia del portal i clica a les rodones.

Comissió Igualtat

La llibertat als mitjans públics retrocedeix mentre Europa assenyala el camí contrari

El Consell d'Administració de la televisió valenciana va dissoldre el 7 d'abril el Consell d’Informatius d'À Punt. Aquest consell representava els professionals davant la direcció dels informatius per vetllar per la imparcialitat, la qualitat, el rigor i els drets col·lectius davant de possibles interferències no professionals i altres males pràctiques que es poden produir als mitjans de comunicació. És un mecanisme de què disposen TV3 i Catalunya Ràdio, Canal Sur, EiTB i RTVE. No assegura la independència dels mitjans, però forma part del conjunt de mesures que van en aquesta direcció.

La dissolució del Consell d’Informatius d’À Punt s’emmarca en el canvi legal impulsat pel govern de Carlos Mazón i que ha significat l’extinció de l’anterior estructura empresarial per una nova Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana, una operació que ja va comportar la dimissió del director d'À Punt, Alfred Costa, quan es va saber que el seu càrrec havia estat ofert per Mazón a Maribel Vilaplana en el famós dinar del dia de la dana. Els nous responsables d'À Punt han manifestat la voluntat de constituir un nou Consell Professional i hi ha un diàleg obert en el marc d'una gran fragilitat. Tot apunta a una presa del control editorial pel govern valencià.

Aquest control editorial és el que es dona a altres televisions autonòmiques amb governs del Partit Popular. Canal Sur, AGalega i TeleMadrid han transcorregut abans aquest camí de nomenament de directius afins al poder polític i control dels continguts fins a nivells exasperants i fins i tot ridículs. Així es reitera la presència dels respectius presidents autonòmics a la pantalla mentre dels continguts desapareixen o es minimitzen els trets més crítics. El Consell d'Informatius de Canal Sur ha comptabilitzat fins a 470 males pràctiques en una anàlisi de 182 dies.

L'oficialisme tampoc no és aliè a les televisions públiques dependents de parlaments en què el Partit Socialista té majoria relativa. El Consell d'Informatius de RTVE sospita d'un documental sobre els cinc anys de la pandèmia de la covid comprat a una productora i que se centrava en els fets succeïts a la Comunitat de Madrid. Contenir la capil·larització dels interessos dels partits majoritaris també es fa necessari a TV3 i Catalunya Ràdio. Des del març del 2022, la composició del Consell de Govern resulta d'una majoria de dos terços del Parlament (PSC, ERC i Junts), tal com regeix la llei de la CCMA 11/2007. No obstant això, el compliment de la llei en la designació d'alguns càrrecs de confiança ha estat qüestionada pels treballadors. Un fet afegit a les antigues queixes per nomenaments de l'anterior Consell de Govern que ha recollit la Sindicatura de Comptes. El perfum oficial també envaeix les instal·lacions d'EiTB, que va tenir com a director general Andoni Ortuzar abans de ser el president de l'òrgan que governa el PNB.

Tot això no impedeix que als mitjans públics es produeixi una informació de gran qualitat en molts terrenys. En alguns casos, més fiable de la que ofereixen els mitjans privats, que estan molt condicionats pels interessos comercials i també polítics de les grans corporacions a què pertanyen. Des d'aquí convidem els comitès d'empresa i consells professionals d'aquests mitjans privats a fer autocrítica. La transparència en aquest camp és l'única via per fer front a l'escepticisme del públic, que es veu temptat de manera creixent pels continguts tòxics que circulen per les xarxes socials.

Mentrestant, des de la Unió Europea s'assenyala el camí que cal seguir. El nou reglament de llibertat de mitjans de comunicació estableix que els estats membres han de garantir la independència editorial i funcional dels mitjans públics. L'objectiu és oferir una informació imparcial i opinions plurals a les audiències. El text emfatitza que el sistema de nomenaments i destitució de directius ha de garantir la independència dels mitjans públics. Els procediments han de ser transparents, oberts i efectius. El finançament també haurà d'estar subjecte a transparència i obeir a criteris establerts per endavant. I tot plegat ha de ser supervisat per una autoritat independent. En el cas espanyol, s'ha decidit que aquest organisme sigui la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. S'ha renunciat a crear un òrgan específic i la CNMC no és l'òrgan ideal, perquè té responsabilitats molt heterogènies i depèn del govern. S'ha nomenat vicepresident Ángel García Castillejo, una persona amb experiència al sector audiovisual, amb l'encàrrec d'assumir aquestes competències.

Des dels consells professionals i els comitès d'empresa dels mitjans públics instem els partits polítics a entrar en una nova etapa de modernització de les polítiques de comunicació per garantir la independència editorial dels mitjans públics. És de sentit comú polític i ara és també una obligació a la Unió Europea.

No ens valen més excuses. Deixeu-nos fer la nostra feina al servei dels ciutadans.

Comunicat de les delegades de prevenció: zones de risc, assetjament laboral i mesures d'ús de material electrònic

 Protocol per a desplaçaments a zones de risc:  Neix a petició dels treballadors que habitualment van a cobrir zones de risc, ja que troben mancances operatives per poder fer la seva feina. I també perquè s'han de complir els requisits que reclamen els organismes internacionals.

Algunes peticions són: disposar de farmacioles amb uns requisits concrets i certificades per l'organisme competent, i d'identificacions personalitzades amb dades tan importants com l'RH sanguini de les persones que viatgen.

Les delegades de prevenció van traslladar a la direcció aquestes necessitats juntament amb la petició d'un protocol específic d'obligat compliment per l'empresa.

La direcció ha acceptat la petició, però la converteix en un protocol excessivament extensiu (còpia quasi literal del manual fet per Reporters sense Fronteres, incloent-hi els apartats més qüestionats pels mateixos professionals), i amb l'anunci d'una conferència organitzada per la direcció per fer-se autopromoció.

El que es requereix és un protocol d'actuació ràpida, que sigui operatiu i útil per a les persones dels equips que s'han de desplaçar amb rapidesa. Actualment, malgrat la intenció de presentar-lo a la plantilla, aquest protocol està encara en procés de negociació amb la direcció.

Si alguna persona que viatja a zones de risc està interessada a participar en el treballs d'elaboració del protocol, es pot posar en contacte amb les delegades de prevenció: Deleprev@3cat.cat

 

Protocol d'assetjament laboral: En les reunions del comitè de salut laboral fa temps que es planteja la necessitat de tenir un protocol de detecció i denúncia de l'assetjament laboral.

Des del 2023, les delegades de prevenció estem treballant en aquest protocol comptant amb l'assessorament de sindicats, advocades i institucions diverses.

Finalment, s'ha consensuat i signat el text i s'ha nomenat les persones de referència per a les comunicacions i denúncies.

Esperem que aviat el protocol es publiqui al portal intern, un cop ja s'ha designat  l'empresa independent: Itae, del grup Avanta, que gestionarà el canal de denúncies.

        

Mesures d'ús de material electrònic: Amb el suport del comitè d'empresa, les delegades de prevenció hem encarregat diferents estudis ambientals i de diversos tipus, complementaris als que fa la direcció.

Sobre les motxilles 4G, un cop coneguts els resultats obtinguts, confiem consensuar amb la direcció un nou protocol d'ús que en millori la seguretat.

Resum del Pla de Formació 2024: el 25% del pressupost per als directius

Finalment vam aconseguir que el pressupost destinat a beques s’hagi incrementat fins a 40.000 euros per a l'any 2024. Això, i el fet que el nombre de sol·licituds no ha estat gaire alt, ha permès subvencionar-ne un percentatge elevat.

Continua pendent aconseguir que la formació de catàleg (cursos i jornades transversals a tota la plantilla) es consideri dins de jornada. 

Hem continuat reclamant que la direcció garanteixi al màxim l’assistència a la formació interna dels col·lectius que treballen per torns.

Pel que fa a la formació d'idiomes, hi ha tornat a haver una nova licitació de l'anglès quan tan sols portàvem un any amb l'actual. El nou sistema amplia la formació a altres idiomes i és molt flexible en els horaris, però, pel que fa a les classes de conversa, no permet fer grups amb companys ni tenir professor estable i això en desincentiva el seguiment.

No s'han complert les promeses amb l’oferta de formació per a les delegacions i, des del Comitè, instem la direcció a incloure al Pla 2025 més propostes destinades a aquests col·lectius.

Aquest any 2025 està previst fer nous cursos de formació promocional. Sempre insistim que la formació és essencial per la millora de l'eficiència, la productivitat i el desenvolupament personal. I la formació promocional, a més, és important per facilitar les oportunitats de promoció i de canvi de carrera professional.

Estem pendents que la direcció ens faci arribar el resum de quines de les formacions proposades pels treballadors s'han fet. Mentrestant, els hem demanat que les que hagin quedat pendents es considerin prioritàries per aquest any 2025.

Estem pendents del resum de les formacions proposades per la plantilla que s'han fet, i hem reclamat que les que hagin quedat pendents siguin prioritàries per al 2025. Un cop rebem la informació us donarem retorn i us demanarem més propostes.

A continuació us presentem el resum de com s’ha distribuït el pressupost del 2024 per àrees de coneixement.  

Àrea de coneixement	Cursos	Inversió (€)
Benestar i prevenció de riscos	18	13.550
Comunicació audiovisual	22	24.456
Desenvolupament directiu	6	112.317
Eines TIC	12	27.820
Enginyeria	26	1.115
Gestió i organització	87	16.120
Habilitats personals	8	24.515
Idiomes	14	96.160
Igualtat i perspectiva de gènere	16	43.948
Imatge i disseny	13	24.295
Innovació i digital	25	17.860
Sostenibilitat	2	0
Tecnologia audiovisual	77	39.343

Els àmbits on s’ha invertit més és en Desenvolupament directiu (25%), Idiomes (22%), Igualtat i perspectiva de gènere (10%) i Tecnologia audiovisual (9%). 

Si bé a la resta d'àrees observem un cert equilibri i celebrem que s'hagin incrementat substancialment algunes partides com ara Igualtat i perspectiva de gènere, novament en aquest repartiment de pressupost destaca clarament la quantitat destinada a Desenvolupament directiu. 

Reclamem a la direcció que no carreguin al pressupost de formació de conveni la que va destinada a directius, que ha d'anar en un pressupost a banda. Sense perjudici  que igualment han d'informar els representants dels treballadors sobre el cost i la distribució d'aquestes formacions.

Una nova Forta al servei de les persones

El passat cap de setmana ens vam reunir a Santiago de Compostel·la els comitès d'empresa de bona part de les televisions autonòmiques, les mateixes que formen la Forta des de fa 35 anys i que reuneixen les direccions de forma regular. La trobada ens ha servit per comprovar les grans similituds en els problemes que afronten les persones treballadores d'aquestes empreses i hem posat les bases per col·laborar més regularment amb la plataforma RTVs Públiques en Lluita.

Si bé compartim molts problemes amb la resta d'empreses, la jornada ha servit per constatar que ens trobem en fases molt diferents. A les regions on el Partit Popular té majoria, pinten bastos en la manipulació informativa. A 3Cat no ens salvem de l'oficialisme governamental, però fa temps que no vivim situacions grotesques. La pressió política diversa hi és present, encara que molts cops de manera "fina".

La col·laboració en aquest àmbit es tradueix en l'intercanvi d'experiències, com la dels consells professionals, que haurien de ser independents de la direcció d'Informatius i dissuadir els caps d'anar més enllà en la manipulació. IB3, per exemple, està promovent ara el seu consell professional, i tindran el nostre assessorament. Els propers mesos també intercanviarem informació sobre l'aplicació a Espanya del reglament europeu de llibertat de mitjans de comunicació, que estableix al seu article 5 l'obligació dels estats membres de garantir la independència dels mitjans públics.

A la jornada també es va comprovar la tendència general a l'externalització de l'activitat audiovisual. Només IB3 va poder explicar com els últims temps s'han donat passes inverses i han aconseguit internalitzar bona part de la plantilla. Des de 3Cat es va explicar l'experiència positiva que ha suposat la construcció de la plataforma digital amb mitjans interns, prova contundent que es poden fer les coses d'una altra manera i obtenir bons resultats. Però també va quedar palès que s'està privatitzant molta producció per omplir la plataforma 3Cat.

Això no va ser obstacle per comprovar com el procés de digitalització accelerada està creant a totes les plantilles un gran estrès. S'afegeixen noves funcions als llocs de treball sense negociar amb els comitès d'empresa l'actualització de les descripcions de les feines que la llei estableix. D'aquesta manera, les persones treballadores es veuen atropellades per la dinàmica digital i s'aboquen al desequilibri emocional. A 3Cat tenim bona prova del problema amb el resultat que va donar l'enquesta sobre riscos psicosocials als Serveis Informatius quan encara no s'hi havien sumat tots els efectes que pot provocar la polivalència.

A les converses que vam tenir durant les jornades es van apuntar possibilitats de col·laboració més ambicioses, com ara la lluita contra la tutela de Funció Pública sobre la negociació col·lectiva, que ens ha tallat l'autonomia que abans teníem a l'hora de decidir increments de salaris i condicions de treball. Són problemes comuns que podrem afrontar amb més força a partir d'ara amb el contacte regular amb CRTVG, RTPA (televisió Principat d'Astúries), Euskal Irrati Telebista, RTVE, Canal Sur, Telemadrid, IB3, Canal Extremadura i Castilla la Mancha Media.

 

Comunicat conjunt de les televisions públiques https://drive.google.com/file/d/1aD8A1-9n5bGuKrJBkE5ZFrTAG0dI0U9l/view?usp=drive_link

Informe de la Sindicatura de Comptes sobre l'Ens Públic-CCMA

Aquesta setmana la Sindicatura de Comptes ha publicat l'informe sobre la CCMA.

Es tracta de l'informe dels anys 2021-2022 sobre l'Ens Públic-CCMA; la plantilla d'aquest ens bàsicament la formen els membres del Consell de Govern i càrrecs d'alta direcció. NO s'ha emès encara l'informe sobre la CCMA, SA que agrupa TV3, amb Mitjans Digitals inclosos, i Catalunya Ràdio.

Les recomanacions que fa l'informe actual es refereixen a l'Ens Públic-CCMA i a la gestió dels anys 2021 i 2022. 

A banda d'un seguit d'observacions en matèria de retribució i reserva de llocs de treball per als alts càrrecs, que segons la direcció ja s'han corregit, l'informe assenyala que el 2021 i 2022 a l'Ens Públic-CCMA no es complien els requisits per a la jornada de 35 hores. 

La direcció ha explicat al Comitè d'empresa que trasllada a la Comissió de Retribucions de la Generalitat l'argumentació per al manteniment de les 35 hores, perquè considera que s'està aplicant correctament.

En aquest punt, i preveient que un futur informe sobre TV3 i Catalunya Ràdio pot atacar també el dret a les 35 hores que tenim per conveni des del 1990, hem advertit la direcció que no acceptarem cap imposició. 6 anys després d'haver recuperat la nostra jornada, no hi ha cap motiu per a una nova retallada de drets, i menys quan la productivitat està disparada i la pressió de feina és màxima. 

L'ampliació de la jornada per decret, l'any 2012, va representar una llarga mobilització per recuperar les 35 hores i no permetrem cap pas enrere.